Avui torno a parlar d’un dels temes més importants de la meva vida, la independència de Catalunya. El passat 25 d’agost vaig anar a una reunió amb Anna Arqué on es convocava a qualsevol català que volgués conèixer a fons el projecte de Solidaritat Catalana per la independència. En aquesta ens vam trobar un bon grup de persones i vam gaudir de dues hores de debat on se’ns va aclarir tot allò que vam voler sobre la independència de Catalunya des de Solidaritat Catalana. No hi va faltar gent de Reagrupament (RCat) a la reunió i això va anar molt bé per veure que el poble independentista tant li fan els personalismes i està disposat a treballar per un objectiu comú. En breu us explicaré com va anar exactament la reunió, però ara ens toca pencar de valent, per tant, veniu a la convocatòria que a continuació us faig pensant en el bé del nostre país.

Fa molta calor i això hem recorda que tinc quelcom que hem sobre. És diu quilogram i me’n sobren uns quants. Aprofitant aquests instants de calma vaig a traçar el meu plà de ruta per perdre pes, recuperar el meu millor estat físic (i si pot ser millorar-lo) i gaudir fent esport (que és el millor de tot plegat).

Bé, sembla que arriba un nou moment de canvi. El dia 24 d’octubre pot ser un gran dia pel nostre país, Catalunya. Ara mateix tots els astres s’han posicionat correctament perquè puguem fer, una vegada més, el pas definitiu cap a la independència. Però ….

En un dia caluròs com el d’avui hem proposo de nou tornar a escriure al bloc. Intentarem que sigui d’una manera més constant i no cada 3 mesos, però ho faré de manera diferent al què he fet fins ara per tal que sigui factible.

Avui us vull parlar dels assoliments, coneguts per la gran majoria de persones de parla catalana i castellana com a “Logros”. A molts us sonarà a xinès, a d’altres no us sonarà de res, però a alguns els hi agafarà la neura per anar de seguida cap al menjador.

El passat dijous vaig estrenar-me fent la meva primera sortida nocturna amb BTT. Volia estrenar el meu nou llum, que hem servirà per poder sortir de nit més sovint ja que amb la Berta, el temps lliure es limita precisament a la nit.

Per fi, el diumenge passat vaig poder tornar a rodar amb la meva estimada bicicleta. Feia massa temps que per diferents circumstàncies no havia pogut sortir ni sol ni acompanyat, però per sort i gràcies a la Penya Mussolenca de Sant Quirze del Vallès vaig poder fer el meu primer Road Book de la meva vida.

Si,  ja tornem a ser divendres, un dels dies més esperats per molts, al menys així ho diuen els meus amics al Facebook. No us negaré que a mi també m’agrada, però hem de canviar tots la nostra filosofia de vida. Hem de gaduir-la més.

Fa dos mesos i mig parlava de recuperar la normalitat, res més lluny de la realitat en pocs mesos l’he tornat a perdre i l’he de tornar a recuperar.