Després de l’apoteosi d’ahir amb la final del la Champions League on el Barça es va proclamar campió, ha arribat l’hora de tornar a la realitat perquè si bé la Champions és real, no deixa de ésser cert que el Barça viu una realitat diferent a la de tot ésser humà. Avui toca parlar d’economia i per tant, parlaré de la maleïda crisi.

Ara que el Barça ens ha permès fer un parèntesis, ha arribat l’hora de tornar-nos a posar les piles per sortir del forat on ens trobem. Jo no soc cap entès en economia, ni hem considero cap guru, però fa cosa de dues setmanes hem vaig trobar al sofà, un dissabte al matí, mirant una repetició del programa del Canal 33 “Valor Afegit” on s’entrevistava a Serge Latouche que parlava sobre la teoria econòmica del “Decreixement”.

Aquesta teoria planteja una alternativa al model actual, però no en quant a la remodelació del sistema capitalista, sinó més aviat a la remodelació de la nostra manera de pensar envers als diners i als beneficis.

Marca’t uns objectius

Aquesta és sense cap mena de dubte la frase que per mi defineix el sistema econòmic del “Decreixement”. Actualment hem estat immersos en un Tsunami que ens ha impulsat a voler créixer, créixer i créixer i com tot Tsunami, al final acaba per terra. Si arriba a terra és perquè no para de créixer fins que es veu frenat. Avui en dia les empreses i les persones estem obsessionades en guanyar més i més, créixer més i més, en resum, intentant fer que res no pari de augmentar. I tot plegat on ens porta? Enlloc, perquè tot allò que es quantifica no té fi i a l’infinit no s’hi pot arribar.

Un cop dins el Tsunami l’ambició ens empeny a “treballar” per arribar més i més amunt. Us heu preguntat mai perquè? Per ser més que algú? Potser perquè creieu que sereu més feliços? Res més enllà de la realitat. Si agafem aquest ritme cada dia estarem menys amb la família, amb els amics i amb nosaltres mateixos. Aleshores si no tenim temps què farem amb tot el què aconseguim? RES!

Amb la teoria del “Decreixement” se’ns planteja que ens marquem uns objectius realistes per a nosaltres i que quan arribem a aquests, mantinguem el ritme. D’aquesta manera, aconseguiríem tenir més temps per a nosaltres, tindríem un món més sostenible (el model actual només ens porta a un lloc, l’esgotament total dels recursos del planeta) en tots els sentits. Segons els fidels a aquesta teoria, si no comencem a aplicar aquesta política econòmica, ens hi veurem obligats. No pot ser que actualment el 20% de la població del nord consumim el 80% dels recursos de la terra.

És hora de canviar!

Per acabar us deixo amb l’entrevista a en Serge Latouche