Avui, he entregat l’última pràctica del curs passat. Per fi, ara ja queda menys per acabar la maleïda carrera universitària. Duc molts anys amb aquest objectiu i m’ha quedat molt clar que estudiar i treballar és una situació a evitar si es pot.

Molts us haureu posat les mans al cap, d’altres pensareu que potser m’agrada la bona vida (com a tothom) i la resta no ho se, però ho podeu deixar escrit als comentaris de l’article.

Res més lluny d’aquestes dues opinions, jo he estudiat i treballat des dels 18 anys i per tant, hem creuré que se de què parlo.

Sobint, quan tenim certa edat 16 – 18, ja comencem a voler tenir un grau de llibertat elevat, volem fer el què ens vingui de gust i en gana i volem comprar-nos allò que mai ens van deixar o mai ens han volgut regalar. És per això que comencem a treballar als estuis per poder marxar de vacances amb els amics, comprar-nos una nova gràfica, un videoconsola, una bicicleta o un netbook. Com que amb els diners que guanyem a l’estiu no en tenim ni per començar, quan arribem a l’Universitat, amb horaris força compaginables amb la feina (si més no mentre no s’apliqui el Plà Bolonya) és quan busquem una feina per tot l’any.

Tot, com sempre, per no dependre dels nostres pares quan necessitem diners per fer les nostres activitats d’oci. I aquí és on cometem el gran error.
Parlo per experiència perquè als 30, estic cursant l’últim any de la carrera. Una carrera que hauria d’haver acabat en 4 anys me’n està costant el doble i això té un alt cost, en diners i en temps. Si en comptes de posar-me a treballar hagués posat els cinc sentits en estudiar, als 24 anys ja hauria acabat i tot i que ja se sap que quan comences, estàs més o menys un any cobrant poc perquè et toca aprendre, als 25 ja tindries un bon sou i els estudis principals finalitzats.

És cert que amb tanta experiència he cobrat més diners abans que la resta, però no compensa el fet d’haver de dedicar hores a estudiar i treballar i tenir poc temps per a la vida personal durant un període tant llarg.

Amb aquesta experiència, sempre que hem sigui possible, aconsellaré als meus fills que no treballin fins que no acabin els estudis que vulguin cursar. Així, en el millor dels casos, amb 22-23 anyets ja podran entrar de plè al món laboral sense més feina extra.