Demà torno a treballar. Realment és una sort, no tothom ho pot fer, i menys pensant en cobrar a final de mes. Ara bé, això no vol dir que no se’m faci una muntanya perquè des de l’any passat que no treballo.

Avui al matí, mentre la Berta voltava pel menjador, tenia en Cuní xerrant a la TV amb un catedràtic economista de la UB. Ha dit moltes veritats, i molte obvietats, però una de les seves afirmacions m’ha sobtat molt:

Hem de canviar el xip. Hem de treballar més i hem de fer-ho amb més qualitat.

Aquest comentari m’ha deixat preocupat. Fa decades que es parla d’intentar aconseguir jornades de 35 hores, de concil·liació laboral i familiar, de com els pares d’avui enxufem els fills a 300 activitats extra escolars perquè no podem cuidar-los perquè sempre estem fora de casa treballant.

Com s’ha de sol·lucionar tot això?

Estic d’acord, i molt, en que la feina que fem hauria de ser de moltíssima més qualitat. Però no pas que n’haguem d’augmentar la quantitat. Jo crec que si ara passèssim per exemple a setmanes laborals de 45-50 hores no arreglariem res de la crisi i menys dels temes familiars.

Bé, jo us deixo que comença la segona part de “Danys i prejudicis”, la nova sèrie de TV3 que segur que si s’emetés a un altre canal en castellà seria un èxit rotund.

I vosaltres, què en penseu?