Fa dos mesos i mig parlava de recuperar la normalitat, res més lluny de la realitat en pocs mesos l’he tornat a perdre i l’he de tornar a recuperar.

Ja fa temps que la meva vida i la de la meva família està canviant molt. Podriem dir que portem dos anys de canvis realment importants, per sort tots són positius. Ara esperem dos anys d’estabilitat i ara que sembla que l’estem recuperant, torno al bloc.

Per fi, ara si, ja tinc l’alta mèdica i he tornat a treballar després de 34 dies de baixa i 19 de vacances. Avui però no estic per a grans reflexions, no perquè no vulgui, sinó perquè no tinc massa temps. Per tant, el millor que puc fer és …

Quan un s’inicia al geocaching, el millor que pot fer és fer-ho amb algú que ja coneix aquest activitat. En el meu cas, el primer que me’n va parlar va ser el meu cunyat Jacint. Aquell dia hem va fascinar el fet de poder anar a buscar tresors, però ell encara no ho havia provat així que tot va quedar en paraules. Un mes més tard, les casualitats farien que tot sopant amb el Lluís i l’Anna ens poséssim a parlar dels geoamagatalls i que ells en fossin uns enamorats de l’esport. Tot i això, encara que uns bons mestres t’iniciïn, quan més se’n aprèn és sortint sol.

Per fi, ja era hora, finalment ho he aconseguit. He creat el meu primer geoamagatall, és a dir, he amagat el meu primer tresor perquè qui vulgui el pugui trobar. Avui us parlaré d’una de les meves aficions preferides, les geocerques.