Avui, he entregat l’última pràctica del curs passat. Per fi, ara ja queda menys per acabar la maleïda carrera universitària. Duc molts anys amb aquest objectiu i m’ha quedat molt clar que estudiar i treballar és una situació a evitar si es pot.

Avui us vull presentar una de les eines més interessants que estic utilitzant últimament, un portal web 2.0 que ens permetrà moure’ns arreu del món sense patir per si ens perdem.

Amb tots vosaltres: Wikiloc!

Per fi, ara si, ja tinc l’alta mèdica i he tornat a treballar després de 34 dies de baixa i 19 de vacances. Avui però no estic per a grans reflexions, no perquè no vulgui, sinó perquè no tinc massa temps. Per tant, el millor que puc fer és …

Benvolguts lectors, segurament aquests dies haureu pensat: “Un altre bloc que neix i desapareix”. Però no, no serà així. Hi han motius per a la desaparició d’aquests dies.

Aquest cap de setmana, concretament el dia 7 de juny, es celebren les eleccions europees. Ara que el Barça ja ha fet tot el què tocava, les televisions s’omplen d’Europa i de candidats a ocupar les poltrones que hi han a Brusel·les. Tu què faràs?

Aquesta setmana és realment una setmana decisiva per a moltes coses. Tenim les elecciones europees (no tardaré massa a parlar-ne), jo abandonaré la decada dels vint per començar la dels trenta, però realment el què ara i avui ens interessa és el què està succeint a Los Angeles.

Quan un s’inicia al geocaching, el millor que pot fer és fer-ho amb algú que ja coneix aquest activitat. En el meu cas, el primer que me’n va parlar va ser el meu cunyat Jacint. Aquell dia hem va fascinar el fet de poder anar a buscar tresors, però ell encara no ho havia provat així que tot va quedar en paraules. Un mes més tard, les casualitats farien que tot sopant amb el Lluís i l’Anna ens poséssim a parlar dels geoamagatalls i que ells en fossin uns enamorats de l’esport. Tot i això, encara que uns bons mestres t’iniciïn, quan més se’n aprèn és sortint sol.

Després de l’apoteosi d’ahir amb la final del la Champions League on el Barça es va proclamar campió, ha arribat l’hora de tornar a la realitat perquè si bé la Champions és real, no deixa de ésser cert que el Barça viu una realitat diferent a la de tot ésser humà. Avui toca parlar d’economia i per tant, parlaré de la maleïda crisi.

Avui no volia parlar de futbol tot i saber que el Barça guanyaria la Champions. Però amb tanta joia i alegria dins meu no puc estar-me’n.

Ningú pot dubtar que des de fa dies no es parla de res més arreu dels Països Catalans. Demà pot ser un gran dia per als aficionats al bon futbol i sobretot pels als aficionats al Barça. Avui tinc ganes de parlar de futbol i de totes les teories que hem demostren que el Barça està destinat a guanyar avui.